D'acord amb l'article 18.4 de la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica (BOE de 15 de novembre de 2002), "els centres sanitaris i els facultatius d'exercici individual només facilitaran l'accés a la història clínica dels pacient morts a les persones a ell vinculades per raons familiars o de fet, excepte que la persona morta ho hagués prohibit expressament i així s'acrediti".
En conseqüència, qualsevol familiar que acrediti aquesta condició podrà sol·licitar la història clínica d'un pacient difunt excepte que es pugui acreditar que el pacient va deixar constància que no es lliurés la seva història clínica a alguna persona concreta o als familiars i persones vinculades en general. La única limitació a aquest dret d'accés ve recollida al darrer paràgraf d'aquest article quan estableix que "no es facilitarà informació que afecti a la intimitat del difunt ni a les anotacions subjectives dels professionals, ni que perjudiqui a tercers". Pel que fa al lliurament de les proves complementàries, s'ha
d'assenyalar que si no es tenen els mitjans adients per lliurar una còpia, s'haurà de lliurar l'original però s'haurà de fer constar a la història clínica aquesta circumstància.Pel que fa a la necessitat d'afegir el DNI cada cop que es sol·licita un canvi d'ubicació geogràfica d'història clínica, entenc que no és un requisit ineludible que provoqui retards en el lliurament de la història clínica, però que s'ha d'intentar complimentar d'acord amb les prescripcions del Protocol d'accés a la documentació clínica elaborat per l'Institut Català de la Salut de juliol de 2002.